ADÉU MANEL, JO VAIG APRENDE DE TU

Vaig començar a fer fotos al 1991 al Mundo Deportivo i les meves primeres feines van ser al Trofeo Conde de Godó de Tenis. M’encarregava de cobrir el Village i casi no coneixia a ningú. Sort tenia jo de conèixer a un fotògraf  que corria per allà,  ell parlava amb tothom,  coneixia a tots, esportista, polític o famós. Era en Manel Martín, jo m’enganxava a ell i feia les fotos de grup que feia, si les feia deuria ser que s’havia de fer. 

Més endavant em van enviar a cobrir la volta a Catalunya de ciclisme i allà estava ell també, treballant al costat de l’organització i disposat a donar-te qualsevol negatiu d’una foto que ell havia pogut fer i tu no.  Recordo un dia a prop de Andorra a una etapa de muntanya va caure un dels favorits, ell tenia la foto i de seguida, només arriba al final d’etapa, ens va oferir la foto per que la enviéssim als nostres mitjans.

Sóc poc d’anar a fer fotos de catifes vermelles on s’amunteguen desenes de fotògrafs que criden els noms dels famosos per que els mirin. En Manel sempre amb educació era més discret i acabava les seves frases amb un “per favor” i amb un somriure, disparava i deia gràcies. Ara quan em toqui d’aquí pocs dies anar a cobrir un pool no veure al Manel i l’enyoraré i aquest any quan comenci el Godó aniré molt trist, no se si podré entra al Village  sense que ell no hi sigui i quan no conegui a algú tampoc sabré a qui preguntar-li.

Comentarios